REPTE 7.

1. Cercar tres definicions de diferents autors de competències. Establir els elements en comú de les tres definicions

Para Perrenoud, P.: el concepte de competència fa referència a la forma que permet fer front, regular i adequar un conjunt o família de feines i situacions, fent servir les nocions, coneixements, informacions, procediments, mètodes i altres tècniques.

Jaume Sarramona, pedagog (2007): el concepte de competència fa referència a la capacitat per resoldre problemes complexos utilitzant coneixements, habilitats i actituds. Problemes de la vida real, quotidians. Respecte dels altres tipus d’aprenentatges, la competència posa l’èmfasi en l’habilitat i, per tant, és una dimensió pràctica aplicativa. Per dir-ho d’alguna manera, una persona competent és aquella que és capaç de resoldre els problemes que corresponen al seu àmbit. Com que actualment ens trobem amb una realitat cada cop més complexa, una competència no és una simple habilitat per fer coses sinó per resoldre problemes, és a dir, tenir coneixements per comprendre, tenir capacitat de resolució per actuar i tenir actitud de compromís.

Chomsky en Aspects of Theory of Syntax: una competència és un conjunt de comportaments socials, afectius i habilitats cognitives, psicològiques, sensorials i motores que ens permeten du a terme adequadament un paper, un desenvolupament, una activitat o una feina.

En les tres definicions anterior podem veure com defineixen competència com un conjunt d'habilitats i coneixements que ens permeten desenvolupar una feina o situació. Així doncs, podem veure com els tres autors entenen que competència té a veure amb adquirir alguna cosa, algun dels ho descriu com   habilitats, altres com a coneixements, altres com actituds però en totes parla d’adquirir.

També podem veure com els tres autors relacionen competència amb resoldre o desenvolupar alguna feina o situació per tant els tres autors entene competència com allò que ens ajuda a resoldre o desenvolupar una feina o situació.

2. Cercar tres definicions de diferents autors del concepte d’objectiu d’aprenentatge.

Establir els elements en comú de les tres definicions

Bloom (1975): considera que són les modificacions produïdes en els individus com a resultat de les seves experiències educatives.

Gagné: els objectius d’aprenentatge serveixen per ajudar en la planificació, la direcció de l’ensenyament i per verificar el desenvolupament d’aquest aprenentatge. També constitueixen un element important per motivar l’aprenentatge i per proporcionar una retroalimentació dels aprenentatges obtinguts.

Anderson i Faust: els objectius d’aprenentatge és aquell punt on el mestre a d’arribar i el camí que ha de seguir, el que afavoreix que el mestre no passi per alt alguna cosa essencial per que els alumnes arribin a dominar els objectius. Tanmateix, uns bons objectius proporcionen al mestre un marc de referència i criteris detallats per avaluar el rendiment dels alumnes i  per un control continuat de la qualitat d’ensenyament.

En les tres definicions anteriors entenem objectius d’aprenentatge com aquella eina que facilita al professor realitzar els continguts de cada matèria i analitzar el desenvolupament del alumne. Així doncs, en les tres definicions tenim en comú la paraula avaluació i control, ja que en els tres casos relaciona els objectius d’aprenentatge amb avaluar i controlar l’aprenentatge o desenvolupament  dels alumnes.

3. Cercar tres definicions de diferents autors de continguts. Establir els elements en comú de les tres definicions

César Coll: els continguts és allò sobre el que es basa l’ensenyament, l’eix al voltant del qual s’organitzen les relacions interactives entre professor i alumne - també entre alumnes- que faci possible que aquestos es puguin desenvolupar, créixer, mitjançant els significats que caracteritzen l’aprenentatge significatiu.

Zabala: els continguts són tot allò que s’ha d’aprendre per arribar a uns objectius que no solament abasten les capacitats cognitives, sinó que també inclouen les altres capacitats. D’aquesta manera, els continguts d’aprenentatge no es redueixen als aportats únicament per les assignatures o matèries tradicionals… també seran continguts d’aprenentatge totes aquelles capacitats que fan possible el desenvolupament de les capacitats motrius, afectives, de relació interpersonal i inserció a la societat.

Maldonado: els continguts són activitats, experiències i sabers disciplinaris. Són totes les capacitats amb els quals s’aspira a aconseguir un propòsit d’ensenyament… poden ser propòsits i medis. Propòsits quan s’ensenya per una disciplina o professió, i medis quan els continguts busquen desenvolupar unes funcions per a l’home: pensament, racionalitat, judici, etc.

En les tres definicions anteriors proporcionades per tres autors diferents podem veure un fil comú. En els tres casos els autors parlen de la finalitat dels continguts i en tots tres casos fan referència a desenvolupar unes funcions o capacitats ja siguin motrius, afectives, de pensament , de criteri propi, de creixement, etc. Així doncs, els tres autor entenen que els continguts és tot allò que s’ha d’aprendre perquè els alumnes és desenvolupin.