REPTE 5. La didàctica

1.  Definició objecte de la Didàctica

Segons Sanjuán III (1979:62-62) la didàctica és la ciència de l'ensenyança i l’aprenentatge. És a dir, aquests dos elements es troben estretament relacionats.

Així doncs, s’estudia el treball docent i discent amb els mètodes i les tècniques

d’aprenentatge i ensenyança, tenint com a finalitat la instrucció.

2.  Definició i elements d’acte didàctic

L’acte didàctic és el procés d'ensenyament aprenentatge que esdevé objecte d’estudi de la

didàctica. És intrínsec i renovat, que permet l’evolució/transmissió cultural en l’espai i el temps i els elements que composen l’acte didàctic són el docent, el discent, el mètode i currículum, el context d’aprenentatge.

3.  Realitzar un quadre explicatiu per cada element de l’acte didàctic igual que el presentat pel docent

El docent
Definició	És el professional de l’ensenyament amb diverses competències amb els processos d'ensenyament dins d'un marc institucional molt variat.
Característiques	Actitud positiva, responsable, saber comunicar, no tindre por al canvis, saber escoltar i adaptar-se a les necessitats dels alumnes, crític, innovador i confiar en els seus alumnes.
Tipologia	Segons del Arco et al. (2013)  existeixen 4 tipus de docents: Educador angoixat: que paralitza gairebé sempre la iniciativa dels alumnes, és a dir, no deixa que els seus alumnes desenvolupin certes capacitats com la creativitat, la responsabilitat i l’autonomia. Educador permissiu: que deixa plena llibertat als seus alumnes, més per desatenció que per principis. Educador ponderat/innovador: que sap distribuir a parts iguals la llibertat i la coerció, sense allunyar-se de les regles pedagògiques tradicionals. Educador nat: És pràctic, amb sentit pedagògic i amb molta força de voluntat. Acostuma a ser clar i precís en les seves apreciacions i revela comprensió pels altres. El seu més ardent desig és ajudar els seus alumnes perquè desemboliquin la seva espiritualitat.
Com és a  l’escola del s xxi	És actiu, innovador, canviant, pot reflexionar i introduir canvis necessaris.

El discent
Definició	El discent fa referència a l’alumne, que serà el protagonista de l’activitat.
Característiques	És un receptor i constructor de continguts. Anirà marcant el seu camí amb les pautes del professor, anant construint la seva pròpia informació a partir de la recerca i connexions amb altres assignatures i coneixements propis.
Tipologia	Es consideren alumnes amb necessitat específica de suport educatiu els que tenen: Necessitats educatives especials que afecten el seu desenvolupament i aprenentatge (diversitat funcional física, intel·lectual o sensorial, trastorns de l’espectre autista, trastorns mentals, trastorns greus de conducta, malalties degeneratives greus o malalties minoritàries). Situacions de desavantatge educatiu causades per: -Una incorporació tardana al sistema educatiu (en els darrers vint-i-quatre mesos). -Situacions socioeconòmiques especialment desfavorides (situacions familiars, socials, culturals i econòmiques) que interfereixen en l’adquisició dels aprenentatges. Trastorns d’aprenentatge o de comunicació que afecten en l’adquisició i l’ús funcional del llenguatge, de la lectura, l’escriptura i les habilitats matemàtiques, o el desenvolupament de l’autoregulació emocional i del comportament. Altes capacitats: superdotació intel·lectual, talents simples i complexos i precocitat.
Com és a  l’escola del s xxi	El discent s’associa a una motivació intrínseca, curiosa, amb competència i reciprocitat. L’actitud del discent influeix en els hàbits i comportament dels alumnes.

Mètode
Definició	Són les diferents accions que du a terme el docent de forma repetitiva i multivariada per generar aprenentatge en els seus discents.
Característiques	Acompanyen, guien, avaluen, donen suport, són generadores de conceptes, estimulen la creativitat, ajuden a comprendre amb més profunditat el món i els impliquen en la seva transformació personal.
Tipologia	Metodologies actives: Aquestes metodologies propicien la interacció entre igual i l’intercanvi comunicatiu que contribuiran a mobilitzar els recursos cognitius i adquirir valors instrumentals. Aprenentatge basat en problemes: està fomentada en el constructivisme i l’alumne és actiu i ha de resoldre els problemes plantejats pel mestre. treball per projectes: està centrada en les pròpies motivacions dels alumnes els quals es qüestionen un tema d’estudi i fan una recerca d’informació. Mètode d’experts: l’alumne ensenya als seus companys. Així doncs, podem dir que és un aprenentatge entre iguals creant una interdependencia molt positiva. LEITEXT: es coneix un tema amb la mínima participació del professorat. D’aquesta manera els alumnes hauran de resoldre preguntes guiades que condueixen a la solució. Discussió d’un cas: es discuteix sobre una situació real exercint la dialèctica reflexiva i argumentant la solució.
Com és a  l’escola del s xxi	En aquests moments estan havent-hi molts canvis, moltes escoles, els professors van explicant la lliçó amb el suport dels llibres, o altres que opten per fer es classes a través de projectes o racons.

El següent gràfic reflexa els factors que incideixen a les metodologies.

Curriculum
Definició	És el document que guia les activitats educatives escolars, en concreta les intencions i proporciona guies d’acció adequades al professorat, que té la responsabilitat última a l’hora de concretar-ne l’aplicació (Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació).
Característiques	Continguts clars i sintètics Té com a objectiu l’assoliment de les competències bàsiques en cada etapa Organització per cicles: inicials, mitjà, superior. Com a mínim un projecte interdisciplinar per curs. Àrees de coneixement Autonomia pedagògica i organitzativa Educació artística per a tots els alumnes Desplegament de les competències per àmbits Educació en valors
Tipologia	Currículum oficial: Es basa en els fonaments del sistema educatiu vigent, mitjançant lleida i decrets reials. Currículum ocult: Es tracta de les normes institucionals o valors del centre educatiu en el que es desenvolupa la formació.
Com és a l’escola del s xxi	Vol fomentar la iniciativa, l’esperit crític, la creativitat i el gust per a aprendre. Té l’assoliment de les competències bàsiques com a objectiu, per tant, existeix una aprenentatge competencial i on l’alumne sigui a protagonista de aquest. També aposta per una educació en valors.

Context d'aprenentatge
Definició	La LEC en el seu capítol II, article 77 ens diu que és "L’adequació dels processos d’ensenyament al ritme d’aprenentatge individual, per mitjà de l’aplicació de pràctiques educatives inclusives i, si escau,de compensació i per mitjà de l’aplicació de pràctiques d’estímul per a l’assoliment de l’excel·lència"
Característiques	Cal crear un context d'aprenentatge flexible que permeti incorporar metodologies, activitats i recursos didàctics destinats als alumnes. També ha de facilitar que l'aprenentatge sigui cada vegada més autònom i per tant ajudi a l'adquisició de competències, planificant-lo, supervisant-lo i avaluant-lo de la manera més adequada i mitjançant les estratègies i recursos pertinents.
Tipologia	Aportar diverses activitats i/o continguts per aconseguir el mateix objectiu. Preveure diverses activitats amb diferent grau de complexitat i identificar quines són les més adequades per a cada alumne/a entre les opcions de treball previstes a la programació. Planificar les estratègies didàctiques i metodològiques per aconseguir les ajudes necessàries de participació màxima de l'alumnat. Adequar els objectius a les característiques de l'alumnat: incloure, prioritzar, variar la temporalització… Organització dels continguts en àmbits integradors. Equilibrar els tres tipus de continguts: conceptuals, procedimentals i actitudinals. Seleccionar i utilitzar materials curriculars diversos. Diversificar procediments d'avaluació, prenent com a referent les opcions recollides específicament en les programacions. Planificar mesures de reforç de les matèries o àrees si l'avaluació i les adaptacions incorporades a les programacions de les matèries o àrees resulten insuficients per a determinats alumnes.
Com és a  l’escola del s xxi	Es tracta de promocionar l'ús d'estratègies més participatives que busquen trencar l'esquema tradicional de la divisió entre la teoria i la pràctica, preveient quins recursos, suports i eines s'escauen per a cada alumne.

4. Importància de planificar

Avantatges	Inconvenients
Evita o redueix la improvisació. Defineix un ordre i propòsit. Respon al què, perquè, quan, on, com... Proporciona una base de seguretat i control. Ajuda a aprofitar el màxim la classe. Optimitza els recursos i materials. Persegueix uns objectius i resultats.	No contempla possibles imprevistos. Requereix una inversió de temps i esforços. És rígida i limitada Ofega la iniciativa. Provoca monotonia i poca creativitat. No contempla les necessitats existents de la classe.

Bibliografia

Yépez,R., Clara, M. (2016). Importancia de la planificación diaria en el aula de clases como instrumento para desarrollo integral de los niños y niñas (Bachelor's thesis).

Bravo, J. M. R. (2015). Clima escolar y tipología docente: la violencia escolar en las prácticas educativas. Cuadernos de investigación educativa, 4(19), 87-104.

Jurado, P. Requisits de l’aprenentatge. Didàctica General. Guia de l’assignatura. Universitat Oberta de Catalunya.

Tejada, J. El docent i l’acció mediadora. Didàctica General. Guia de l’assignatura. Universitat Oberta de Catalunya.

Tejada, J.(2000) Innovación curricular en la formación docente. Universidad Autónoma de Barcelona

Cursos:escola_inclusiva:diee:modul_3:practica_1 [Formació del professorat]. (n.d.). Retrieved March 26, 2019, from http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/cursos/escola_inclusiva/diee/modul_3/practica_1