REPTE 6.

1.       Perquè han d’aprendre els alumnes

Segons Philippe Meirieu, professor i pedagog (2016), cal oferir a l’alumne l’ocasió de decisió, espais de llibertat, treballar la seva expressió dins de col·lectius d’una forma autònoma, responsabilitat, compromís amb el bé comú…

Segons decret 119/2015, la formació de ciutadans competents, lliures, crítics, autònoms, solidaris i responsables és substancial al progrés en l’escolarització a l’èxit escolar. L’educació en el compromís individual i col·lectiu amb l’entorn social, cultural i natural afavoreix l’arrelament a la comunitat i contribueix a la construcció d’estils de vida més lliures, justos i saludables.

S’ha de garantir que tots els alumnes adquireixin les competències bàsiques per a que es puguin incorporar a la societat com a ciutadans actius i tinguin uns fonaments per construir el seu procés formatiu. D’aquesta manera, ha de formar alumnes que puguin donar respostes innovadores per aquesta societat canviant i en evolució .

S’han de saber identificar i relacionar els coneixements amb la vida diària i mobilitzar-los per donar resposta, ja que, actualment, els coneixements  estan universalitzats, hi ha un accès immediats.

Hem de treballar per la formació integral per l’alumne i els coneixements i estratègies han de ser útils per:

• Obtenir la comprensió bàsica de cada àmbit de coneixement.
• Seguir aprenent.
• Comprendre i actuar en el món actual.

2.       Què han d’aprendre?

Com diu el document “programar per competències a l’educació primària”, els alumnes han d’aprendre coneixements per comprendre, habilitats per actuar i actituds per comprometre's.

Els docents tenen una guia per la planificació del curs, anomenat currículum, aquest orienta l’assoliment dels objectius de l’etapa i adquisició progressiva de les competències bàsiques, per poder assolir aquestes competències hem de passar per diferents etapes, començant per educació infantil i continua durant al llarg de la vida.

Pel que fa el currículum, hi ha un seguits d’elements, comencem per l’àmbit, aquest elements és l’agrupació de les àrees de coneixement, tot i que hi ha tres àmbits que no estan vinculats a una àrea, aquest impregnen la majoria de propostes i activitats que desenvolupen els alumnes, que són: àmbit digital, àmbit d’aprendre a aprendre i l’àmbit d’autonomia.

Cada àmbit s’organitza per dimensions, aquest agrupen les competències bàsiques pròpies de cada àmbit.

Pel que fan les àrees, agrupen els continguts i els criteris d’avaluació que fan referència al cicle. Tant el currículum com els documents de desplegament identifiquen els continguts claus que són els que contribueixen en major mesura a l'adquisició de les competències de cada una de les dimensions.

També, dir que els continguts del currículum abasten tots els àmbits i àrees, incloent-hi els valors socials, culturals i les relacions que s’estableixen entre les persones. Els continguts es relacionen entre ells a cada àrea i alhora amb una competència d’àmbit. Per tant cal planificar l’aprenentatge i la transferència. Per poder fer que els alumnes esdevinguin més competents, s’ha de treballar els continguts de manera combinada, globalitzada i contextualitzada.

Per últim, els criteris d’avaluació de les àrees són bàsiques i es concreten per cicle, això fa valorar el progressiu grau d’adquisició de les distintes competències de tots els alumnes. Per poder facilitar a l’equip docent la presa de decisions quant a la seqüenciació de criteris d’avaluació, a la plataforma Ateneu a “El currículum a l’escola i a l’aula” els criteris estan classificats per cicles i àmbits.

Per tant, els docents ensenyen el que han d’aprendre els alumnes mitjançant el currículum, allà explica les competències bàsiques que s’han d’adquirir en cada cicle.

3.       Com ho han d’aprendre?

L’objectiu és que els alumnes prenguin consciència de què han après, com ho han après i per a què ho han après. Per tant, el conjunt d’acords metodològics que prengui l’equip docent ha de garantir, o si més no facilitar, els aprenentatges competencials.

Els aprenentatges competencials són:

-Transferibles: Es poden utilitzar en contextos diferents. Hi ha un tractament globalitzat dels continguts.

-Significatius i permanents: Perduren i no s’obliden de seguida.

-Productius: Permeten fer activitats que no són exclusivament reproductives o repetitives. S’aplica a la resolució de problemes.

-Funcionals: Permeten resoldre problemes de la vida quotidiana.

En l’aprenentatge competencial és fonamental fer el pas d’una metodologia reproductiva a una de productiva i contextualitzada.

S’ha de fomentar a l’aula activitats que promouen un paper més actiu i d’experiència directa dels alumnes comporta un major grau d’aprofundiment i consolidació del seu aprenentatge necessaris en l’adquisició de les competències.

Segons l’adaptació del con de l’aprenentatge d’Edgar Dale (1969).Els tipus d’activitats que es proposen als alumnes tenen efectes diferents en el seu aprenentatge. En aquest punt, cal considerar la taxonomía cognitiva de Benjamin Bloom que permet reconèixer el vincle estret que hi ha entre l’aprenentatge dels alumnes i el nivell d’habilitat cognitiva que precisen els alumnes per resoldre les activitats.

Les activitats que fan els alumnes són:

-Llegir: lectura.

-Escoltar: Lliçó magistral.

-Mirar: Mostrar imatges o gràfics.

-Escoltar i mirar: Veient una pel·lícula, demostració o presentació.

-Decidir i escriure: Participant a debats, fent esquemes i resums, ect.

-Dir i fer: Simulant experiències reals per practicar allò que es vol aprendre.

Segons l’adaptació de la piràmide de Bloom revisada ( 2001), l’aprenentatge dels alumnes i el nivell d’habilitat cognitiva té el següent ordre:

1)Recordar

2)Comprendre

3)Aplicar

4)Analitzar

5)Avaluar

6)Crear

Potenciar aprenentatges actius i profunds permet als alumnes mobilitzar habilitats de pensament d’ordre superior i no quedar-se únicament en aprenentatges efímers. La qüestió clau no és conèixer, sinó aprendre. Així doncs, els docents han de potenciar estratègies metodològiques, com ara el treball cooperatiu, el treball per projectes, l’aprenentatge-servei (APS)... sense eradicar el treball individual del procés d’aprenentatge, per tal d’afavorir l’assoliment de les competències, la personalització de l’aprenentatge i el desenvolupament de les potencialitats individuals dels alumnes.Cal tenir present que aquestes estratègies metodològiques no són la finalitat de l’aprenentatge, sinó el mitjà que ajuda a assolir-lo.

L’encaix del currículum a les característiques personals de cada alumne ha de ser una prioritat dels centres. Aquest encaix, que s’ha d’abordar des de la flexibilitat per permetre i garantir l’assoliment de les competències bàsiques, fa que els centres educatius planifiquin les mesures i els suports educatius a partir de l’observació del progrés de tots els alumnes, fomentant-los l’autonomia que els permetrà l’accés al currículum.

Canvi de metodologia reproductiva a productiva (falta explicar). Importància de noves tecnologies.

4.       Com sabrem si ho han après?

A través de l'avaluació que ha de ser contínua, global, formativa i formadora tal com estableixen el Decret 119/2015, de 23 de juny, i l'Ordre ENS/164/2016, de 14 de juny.

Per ser una avaluació contínua i global s'ha de fer un seguiment regular de l'assoliment dels objectius educatius, amb valoracions de totes les àrees, i amb la concreció de les competències bàsiques.

L'avaluació permet tant als mestres com als alumnes identificar les dificultats i errors que sorgeixen en el procés educatiu per tal de prendre decisions oportunes per assolir els objectius.

El procés d'avaluació consisteix a recollir dades, analitzar-les i emetre judicis i finalment prendre decisions. Aquestes poden servir per regular el procés per part dels mestres o dels alumnes; o bé per valorar el procés.

L'avaluació té com a funcions regular el procés d'aprenentatge i contrastar el grau d'assoliment per part dels alumnes.

L'avaluació de les competències promou la implicació de l'alumne en el seu procés d'aprenentatge i ens permet saber si l'alumne és capaç de mobilitzar els diferents tipus de sabers de manera interrelacionada.